Tot i que
retiren els lletreros i esborren les imatges
Arribat el 31 d’agost, data en què l’empresa
dona per acabat l’ERO de RTVV, ens hem trobat que s’ha retirat totes les
referències a l’acomiadament dels companys dels últims 9 mesos.
Han sigut mesos de patiment, la recta final
d’un llarg procés que va començar el gener del 2012, però que ja temps abans la
rumorologia ens posava en alerta.
Un procés injust i que ha acabat rematant la
mala praxi de l’empresa per redimensionar el número de treballadors. Tot per no
atendre les propostes del Comité d’Empresa durant el període de consultes que
marca la llei durant un ERO.
L’empresa vol passar pàgina de tot això i per
tant ha esborrat les petjades. Vidreres plenes dels noms del companys que ja no
hi són, portes amb enganxines i també noms de treballadors acomiadats, fulls
que mostraven la desfeta a un programa, a documentació, en una secció o
departament concret, flors que adornaven portes, reixes i esquel.les que
anunciaven la defunció d’un lloc de
treball. Tot va desaparéixer de la nit al matí, i mai millor dit, al Centre de
Producció de Programes de Burjassot.
Però els treballadors #TenimMemòria i no oblidem. No oblidem el
temps que hem passat esperant una data per saber si hi havia o no un ERO,
tampoc oblidem el temps que va transcórrer fins que es va presentar, ni el
període de consultes amb el rebuig a totes les propostes i el menyspreu als
treballadors i als seus representants. Cap proposta positiva, cap oferta bona.
Una xifra descomunal i tremenda: 1.200 afectats.
Després mesos d’espera i portà i al carrer,
amb degoteig fins el 30 d’agost.
Ara l’empresa deu de considerar que els que
estan dins ja són els bons. Ací no ha passat res i esta direcció no té culpa
del que ha ocorregut abans. Això deuen pensar.
No. Ací ha passat i molt gros!!
Ací estan al carrer més de 900 treballadors i
no es pot oblidar. Gent que tenia una oposició aprovada, un lloc de treball
estable i un futur ha vist com tot ha caigut. L’esforç de 24 anys en una
empresa treballant per fer-la gran s’ha vist truncat per una decisió aleatòria.
No podem consentir que tot això s’oblide i
volem recordar tot el que ha passat.