La llei audivisual no pot facilitar un nou intent de privatització de RTVV, com el que va fer el Partit Popular
Considerem que la societat espanyola es troba en un moment clau per a la definició del seu model de servei públic audiovisual. De les decisions que ara se adopten dependrà la possibilitat de comptar o no en el futur amb uns mitjans de comunicació al servei de la ciutadania i que fomenten persones lliures, crítiques i interactives amb els propis mitjans.
Per això, apostem per una Llei General de la Comunicació Audiovisual que establisca un model de servei públic que ha d’incloure necessàriament tant les ràdios i televisions de titularitat pública com els operadors privats.
En aquest sentit, la llei haurà d’obligar al compliment dels compromisos adquirits en el moment de l’adjudicació en concurs públic de les concessions a operadors privats, respecte a infrastructura, plantilles i producció pròpia.
Entenem que el servei públic de comunicació audiovisual és un servei essencial per a la comunitat i per a la cohesió social, que té com a funció principal produir i difondre els continguts que fomenten els principis i valors constitucionals inspirats per la veracitat, la rellevància, el dret d’accés i la imparcialitat de les informacions; el respecte al pluralisme polític, religiós, cultural i lingüístic; la protecció de la joventut i la infància; la promoció i el foment de totes les llengües de l’Estat, la separació entre informacions i opinions, la identificació de quins sustenten aquestes i la seua lliure expressió amb els límits de l’apartat quart de l’article 20 de la Constitució Espanyola, així com el respecte dels valors d’igualtat arreplegats al seu article 14.
És important també recordar que el Partit Popular va intentar privatitzar Radiotelevisió Valenciana, amb l’objectiu de regalar el nucli central de la nostra empresa, és a dir, el departament d’informatius, la producció de programes i el negoci de la venda de la publicitat. Els responsables d’aquesta iniciativa van ser Eduardo Zaplana i José Vicente Villaescusa, en aquell moment director general de RTVV. Les conseqüències d’aquesta operació política hagueren estat la imposibilitat de la prestació del servei públic i el perill de la desaparició de centenars de llocs de treball.
Sols la mobilització dels treballadors de RTVV i la majoria de la ciutadania valenciana, a més de les sentències anul·latòries obtingudes pels recursos judicials plantejats per diverses forces sindicals i polítiques aturaren aquesta maniobra.
La futura llei de l’audiovisual no pot donar cobertura legal a que el govern de la Generalitat Valenciana puga posar en marxa un segon intent de privatitzar la RTVV.
En aqueix context, defensem unes radiotelevisions públiques:
· Fortes, independents, de qualitat i tecnològicament solvents, amb mitjans tècnics i humans propis i adequats als objectius i obligacions de servei públic.
· Que compten amb un model de gestió pública directa, eficient i basat en la independència política, en l’estabilitat i autonomia econòmica, amb un finançament públic que permeta el compliment dels seus objectius en consonància amb el nou entorn digital i amb una oferta atractiva, innovadora i de qualitat dirigida a grans segments de la població i justificada per la seua rendibilitat social.
· Que complisquen un paper estratègic en el desenvolupament de les identitats nacionals i les seues cultures.
· Que participen activament en el desenvolupament de la ràdio i televisió digital amb una aportació significativa de serveis i continguts a través de totes les xarxes i formats disponibles, permetent l’accés universal de la ciutadania a una oferta d’interés multimèdia i interactiva tant generalista com especialitzada.
· Que les radiotelevisions públiques, autonòmiques i estatal, configuren un mapa únic de prestació de servei públic audiovisual.
Per tot això, manifestem el nostre suport a la defensa del servei públic en la Llei General de la Comunicació Audiovisual.
