L’empresa pública RTVV, pagada pels contribuents valencians, és un instrument polític al servei del PP i del titular de la Generalitat.
El seguiment informatiu del cas Gürtel i de les imputacions al President són un exemple més de les seues servituds. La instrumentalització del nostre mitjà de comunicació ha quedat palesa, una vegada més. Preservar la imatge de Camps davant els nostres oïents i espectadors és l’objectiu final que resulta d’aplicar diverses tècniques: col·locar la notícia en un lloc secudari de l’escaleta, amagar la imputació i els fets que en donen causa, donar prioritat a les opinions de Camps i del PP, amagar les crítiques…
Per a convertir la RTVV en una empresa dirigida a promocionar o defensar les polítiques partidistes es requerix una determinada pràctica de recursos humans a fi d’imposar una disciplina sobre els conjunt de treballadors. Els qui no estan amb mi, estan contra meua. Si obedeixes sense dir ni pruna, probablement no acumularàs molts problemes, encara que últimament es veuen casos de gent pròxima que no està tant, tant contenta. Si no obedeixes de bon grat o t’arranques en alguna consideració disconforme amb la línia institucional, doncs, amic, l’has fotut, has passat a fer més gran la borsa de persones damnificades.
Per a aquest nombròs col·lectiu s’han dissenyat una política de personal basada en mantindre la gent confosa sobre el contingut del seu treball, sobre la durada del seu contracte, sobre l’organització del seu horari, sobre les jornades de descans, sobre l’exercici del seus drets com a treballador, sobre el cobrament dels plusos… Cal recordar que els règims autoritaris/dictatorials/despòtics utilitzen la ferramenta del confusionisme sobre les regles del joc, que mai estan clares i menys ben definides. Organitzar un batibull, una sensació de caos, perquè qui mane puga fer el que estime per convenient, sense oposició. Per contra, una democràcia està fonamentada en la claretat dels drets i de les obligacions, així com els procediments per a exercir-los.
Unes relacions laborals confuses per a que siguen autoritàries
Durant els últims mesos hem sentit parlar als nostres directius de moltes qüestions, com per exemple, la polifuncionalitat, la flexibilitat, la crisi, l’adaptació a les noves tecnologies, les titulacions… Els directius han perseguit crear una barreja de temes amb la única intenció de confondre, preocupar i causar por. Darrere de tanta paraula, cap projecte empresarial que no siga instaurar la inquietud per a controlar millor la gent.
El conveni és un bon exemple del que diem. Ara fa 6 mesos que va estar instaurat per l’empresa i acceptat per USO, IV i UGT i encara no han sigut capaços de signar-lo ni publicar-lo. Aquest problema va més enllà de ser una mera formalitat, sense conseqüèmencies. A hores d’ara, els únics que han carregat amb la seua part del contracte som els treballadors. La reducció dels plusos i l’empastre de les jornades extraordinàries de 80 hores en quinze dies, són alguns dels problemes que ens ha regalat aquest conveni. Per contra, l’empresa simplement ha ampliat els dies festius, que en la pràctica no tot el món té, i ha consentit en incrementar el jornal. De moment, el plus conveni es queda com estava (congelació) i caldrà esperar l’avinentesa de la signatura i publicació del conveni per a què ens paguen els endarreriments salarials. Si la Conselleria, Pedro Garcia i Déu, lo nostre senyor, volen. Per cert, cap membre de la paritària ha informat dels acords sobre com es faran els càlculs. Com tampoc sabem què passarà amb les quantitats que adeuten des de 2008, ni quan es revisaran els salaris des de principi de l’any. Tampoc s’han vist publicades les taules de 2008, ni les provisionals de 2009; la raó està en que el conveni se signà en gener sense tindre tancades les taules de l’any passat ni les d’enguany.
Tampoc és conegut el calendari d’actuacions, perquè l’empresa s’amaga darrere de la Conselleria d’Economia per a justificar la seua deliberada inoperància. L’empresa aplica el nou conveni, amb el plàcet dels sindicats signataris, fonamentalment en el tema organitzatiu i de jornada i horaris (falles, pàscua, Sant Joan, la madalena…); però ha fet un increment salarial inferior al 2%, perquè ha congelat el plus conveni. De la resta de temes previstos al conveni, ni estan ni se’ls espera.
En definitiva, cal afirmar que l’empresa ha imposat unes relacions laborals molt fosques, amb la col·laboració d’USO, IV i UGT, per a facilitar que qui organitza el treball tinga totes les possibilitats d’utilitzar la mà d’obra, com i quan el sheriff vulga.
La precarietat i la reforma laboral
RTVV fonamenta la seua política de personal, des de 1995, en la precarietat laboral i en la inestabilitat dels empleats. En RTVV hi ha un 50 % dels treballadors que tenen un contracte temporal. El màxim exponent d’aquesta voluntat empresarial és la utilització d’un contracte “verbal”, que ja se sap en què consisteix.
La reforma laboral apuntava a convertir-se en un dels temes estelars d’aquest conveni. Però només ha sigut un parany, un artifici propagandístic per a colar les greus renúncies i retrocessos que aquesta empresa, i els sindicats que han col·laborat en la jugada, ha promogut.
L’empresa no aplicarà la reforma laboral, i, si ho fa, serà de manera parcial i arbitrària. CCOO va presentar una denúncia a la Inspecció de Treball, que va produir l’efecte de que 94 persones passaren de contracte per obra a contracte indefinit. Però no van ser totes les que acomplien els requisits de la reforma. Aquella denúncia va ser denigrada pels sindicats que hui presenten la reforma com un gran exit propi i que s’han engolit l’ham de l’empresa al convertir-la en moneda de canvi del conveni. L’obligació de complir la llei per part de l’empresa no calia convertir-la en el gran èxit del conveni.
La negociació del conveni i la divisió sindical
Des de l’inici de la negociació del conveni, l’empresa va perseguir el trencament de la coalició CCOO, IV, UGT i CGT per a negociar el conveni. A la recta final de la negocicació, l’empresa aconseguí la divisió sindical amb una facilitat increïble.
La fragmentació del adversari en la negociació és el pas previ per a provocar la seua debilitat. L’empresa, que volia l’enfrontament intersindical, va buscar un conveni amb la USO i la UGT, acord que trencà la negociació i fixà les bases dels retrocessos laborals. Sobre eixe sòl la IV va col·locar algun puntet anecdòtic, sobre el qual discursejà per a simular una gran influència. Però el peix, en eixe moment, ja estava venut.
Durant molts mesos els 4 sindicats parlavem d’unitat sindical, per a equilibrar la nostra força davant el poder de l’empresa. Ara ja sabem com la entenen alguns.
I, lamentablement, què fàcil ho tingué Pedro García…
