24 de novembre del 2008

Per un conveni de tots i per a tots

CAL DIR NO
A UN ACORD QUE EMPITJORA EL VII CONVENI

Els treballadors de RTVV tenim encara en les nostres mans la consecució d’un nou Conveni Col·lectiu que, almenys, no ens deixe en pitjors condicions que l’anterior. Però, per a aconseguir-lo tenim que posicionar-nos clarament en contra d’aquest acord que ens pretenen imposar. No vos deixeu enganyar.

Aquest acord no és el VIII Conveni Col·lectiu, és només un acord de eficàcia limitada. Un pacte entre l’empresa i dos sindicats, que són la minoria de la representació dels treballadors. Un acord il·legal, perquè aquest tipus de pacte, per llei, no pot modificar aspectes importants dels convenis d’eficàcia general, com ara jornades i horaris, funcions, organització del treball o categories professionals. Conveni Col·lectiu vàlid, per a tots, no hi ha altre que el VII Conveni Col·lectiu, fins que no s’arribe a un nou acord d’eficàcia general.

Aquest pacte és regressiu respecte al VII Conveni fonamentalment perquè:

1.- Desregula la normativa de jornada i horaris.

- Introdueix el còmput mensual per a tots els treballadors en uns huit mesos a l’any (art. 26.1), amb l’excusa dels events festius. Això vol dir que en eixos mesos el límit de la jornada setmanal es trenca, havent de fer-se la mitjana d’allò treballat en el mes (jornada acordió). La interpretació final estarà a l’arbitri dels diferents caps.

- L’empresa es reserva la possibilitat de “flexibilitzar la jornada i els horaris” dels treballadors (art. 25.6) i d’establir “jornades de treball diferents a les pactades en conveni” (art. 27.1.f), amb l’excusa de “la conciliació de la vida familiar, laboral i professional”. L’empresa malintencionadament ha capgirat allò que en la llei és un dret dels treballadors amb unes necessitats concretes, per tindre fills menors, persones majors o dependents al seu càrrec, a reduir la seua jornada o adaptar-la segons les seues necessitats, reservant-se l’última paraula i extenent la indefinició a tothom.

- L’empresa pot implantar jornades partides sense cap límit (art. 25.5) en els casos de jornades setmanals de quatre dies, jornades que comencen a partir de les 11 hores o en el cas que haja “acord” entre els treballadors i els seus caps (sabeu que amb aquesta direcció “acord” és més be sinònim d’imposició). Al VII Conveni, les jornades setmanals amb més d’una jornada partida han de ser aprovades per la Comissió Paritària, com a garantia precisament de que mai no siga una imposició.

- No tenen consideració d’hores extraordinàries les que sobrepassen les 35 hores setmanals, com fins ara. Només tenen eixa consideració a partir de les 40 (art. 31.1 i art. 53) i desapareix la compensació de les hores a partir de les 9 hores diàries (art. 53).

- Desapareix el límit de la jornada del matí, que el VII Conveni, fixa en les 15.30 hores (art. 27.1.b). Això vol dir que l’empresa pot establir una jornada que comence a les 11 hores i acabe a les 18, amb l’únic dret de 20 minuts de descans per a dinar.

2.- Introdueix la “polifuncionalitat” i la mobilitat funcional sense cap control.

- L’empresa es reserva la possibilitat d’aplicar “nous processos productius incidint en la “polifuncionalitat” dels treballadors” (art. 11.3). Amb aquest nou paràgraf, l’empresa queda amb la potestat absoluta de modificar les funcions de totes les categories, afegint a les actuals aquelles que vullga.

- La mobilitat funcional dels treballadors per ser “destinats a realitzar funcions distintes per a les quals fou contractat, dintre del seu grup professional o categories equivalents” (art. 13.1) no te cap limitació, quan el VII Conveni fixa que només es pot produir per “raons tècniques i organitzatives que el justifiquen i pel temps imprescindible”. La voluntarietat que recull la redacció queda anul·lada, quan diu que “l’empresa davant necessitats productives podrà designar altres treballadors en el seu defecte”. A més a més, el concepte de “grup professional” o “categoria equivalent” no està definit en el text, creant més inseguretat.

3.- El dret als trasllats o permutes queda pràcticament anul·lat

- La Comissió de Trasllats només es reuneix quan l’empresa convoque procés d’oposicions (art. 21), en conseqüència no pot resoldre respecte a les sol·licituds de trasllat o les permutes en altres moments. Els trasllats i les permutes deixen de ser un dret, per a convertir-se en un favor en mans del Secretari General. El VII Conveni fixa que la Comissió es reuneix almenys trimestralment, per a atendre les sol·licituds.

4.- Les denúncies a l’empresa han de passar primer per la Comissió Paritària.

- El VII Conveni només recull la funció de mediació i arbitratge de la Paritària, “quan les parts interessades es sotmetan a ella prèviament per escrit”. Ara, qualsevol treballador que vulga denunciar l’empresa per incompliment de conveni, ha de passar primer per Paritària (art. 9.c). Això suposa dilatar els processos i obligar al treballador a renunciar a un dret.

5.- S’elimina la possibilitat de que el treballador fraccione les vacances en dos períodes

- S’ha eliminat del text del conveni el dret del treballador a gaudir les vacances en dos períodes, cap dels quals podrà ser inferior a 5 dies (art. 32.2 del VII Conveni).

No només aquest acord és regressiu, però molts dels seus suposats aspectes positius no ho són tant:

1.- No hi ha cap compromís ferm de reducció de la temporalitat, amb la transformació d’els contractes temporals en indefinits, ni la seua translació a places de plantilla, ni cap mecanisme de control. L’únic que fa l’article 19.2 és recollir allò que diu la llei, precisament aquella que l’empresa ha vingut incomplint sistemàtica i arbitràriament durant els darrers dos anys.

2.- No hi ha concreció del suposat acord salarial. Les taules salarials no han segut lliurades per l’empresa, per la qual cosa no se sap res del 0.5% lineal que encara se’ns deu als treballadors. Tampoc no hi ha cap menció a la consolidació de la revisió salarial.

3.- No hi ha cap compromís d’incrementar la producció pròpia, única forma real de garantir el nostre futur professional.

4.- Els nous dies festius (art. 30.3 i 30.5) no es descompten de la jornada anual de 1.568 hores, de forma que no són altra cosa que els dies “festius de conveni” que ja veniem gaudint tots els anys.

5.- L’ampliació dels permisos es queda ben curta respecte al Pla Concilia, com ara en el cas de paternitat, maternitat o adopció i permisos per lactància.

6.- Els valors de les prestacions socials es congelen en la majoria dels casos a les mateixes quantitats del 2004 i s’empitjora l’ajuda de “menjador” per a la Ràdio.

7.- La jubilació als 65 anys es converteix en obligatòria, inclòs en el cas dels treballadors que necessiten completar uns mesos més per a tindre dret a una paga millorada. En el cas de la jubilació parcial, es determina la amortització automàtica de la plaça al arribar als 65 anys.

Per tot això, i altres aspectes que anirem explicant, cal donar un NO rotund i majoritari a aquest pacte.